Visualitzacions de pàgina durant la darrera setmana

dijous, 12 de maig del 2011

Mecanoscrit del segon origen.


Suposo que tots coneixeu la mítica obra de Pedrolo, per si hi ha cap despistat aquí teniu una sinopsi; (Alto sinó l’heu llegida).

En aquesta novel·la de ciència-ficció s'explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin a pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells es salven gràcies a l'aigua.

Durant els quatre anys següents hauran d'espavilar-se sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fa madurar ràpidament. S'adonen de la importància de preservar el coneixement i guarden i llegeixen llibres. Fugen de l'epidèmia i es refugien en una masia, troben morts i supervivents, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el que els passa (malalties, defensa de l'enemic) i de la informació que van recollint.

El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d'un món, com a utopia. La narració s'estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l'edat de l'Alba i la seva virginitat o no (acaba essent mare de la segona humanitat, com una nova Eva). Així que l'Alba vol continuar l'espècie humana amb en Dídac i mantenen relacions quan ell ja és prou madur. Es queda embarassada i neix un nen a qui posen Mar, però en Dídac mor en un accident (li cau un sostre d'una casa en mal estat). L'Alba és valenta i pensa que si vol conservar l'espècie, encara podrà tenir fills quan en Mar sigui gran. (Font: viquipedia).

Aquí podeu trobar la mítica seria de TV3 crec que dels anys 80;
http://www.youtube.com/watch?v=WmapHFP6R0k

Per d'altra banda corre el rumor de que se'n prepara una nova versió en format de miniserie. No estària gens malament, ja que la primera versió era una mica "amateur", per dir-ho suau. ;-)

dissabte, 30 d’abril del 2011

Wing Commander.


Fa poc he vist una pel·lícula gens dolenta que sembla haver passat totalment desapercebuda entre els fans de la Ciència Ficció.

No es res de l'altre món però tenint en compte els recursos de la seva època està prou ben aconseguida (1999) i és entretinguda. Fou dirigida Chris Roberts, el repertori es discret però hi surt algun actor mínimament conegut.

Es basa d'una manera lliure en la trama d'una saga de jocs bastant més reconeguda de la dècada dels noranta fins ara al qual no he jugat però que properament provaré. També se'n van fer llibres i d'altres productes menors.

L'argument es prou simple però s'hagués pogut explotar molt més;

La història es desenvolupa enmig d'una guerra interestel·lar entre la Confederació Terràquia i una raça d'humanoides d'aspecte felí anomenada Kilrathi. Ambientada en 2654, la pel·lícula explica la història de Christopher Blair i Todd Marshall, joves pilots assignat a la companyia Tiger Claw, després de ser reclutats a través del seu misteriós patró per la Federació. Una armada Kilrathi es troba en ruta cap a la Terra i una de les naus té la missió suïcida de retardar l'arribada de l'armada alienigena per tal de permetre la flota humana arribar a la Terra. Hi ha tensions entre Blair i els seus companys pilots, a causa del fet que ell és part "Pelegrí". Els pelegrins són un branca de la humanitat que tenen habilitats especials relatives a la navegació interestel·lar, que havien lluitat prèviament una guerra contra la Confederació.

Info IMDB: http://www.imdb.com/title/tt0131646/

Post sobre els jocs [Descarregues]; http://www.taringa.net/posts/juegos/8706368/Wing-Commander-Megapost---Unico-en-T_.html

Pel·lícula Wing Commander: http://wwwstatic.megavideo.com/mv_player.swf?image=http://img3.megavideo.com/.jpg&v=3CBXNEYA


divendres, 8 d’abril del 2011

Decebut, perquè...


Acabo de visionar fa poc la pel·lícula BATLLE : LA (Jonathan Liebesman, 2011). Hi tenia moltes esperances posades però ens trobem davant d’una nova decepció del cinema d’acció i ciència ficció, fa anys que aquest gènere no aixeca el cap. El tràiler com sempre prometia molt però per variar no era més que una condensació de les escenes més brillants i espectaculars del film.

Caldria que els guionistes, productors i directors de Holywood s’ho fessin mirar, com potser que amb tants recursos i efectes s’elaborin trames tant simples, diàlegs tant patètics? Què no tenen idees? Vaja, un desori. El cinema dels 80 i 90 va donar films notables en aquest generes, és cert que l’èpica i el fet de ser els primers i els hi atorga un plus, però és què no té res a veure, em crec més el Chewie que no qualsevol d’aquests extraterrestres mil cops més ben dissenyats.

L’argument es basa en una invasió alienígena sobre territori ianqui, cap noveta, la diferència entre aquesta i Independence Day (Roland Emmerich, 1996) és que els extraterrestres no són idiotes, tenen una organització notable i es proposen a envair la Terra per via terrestre.. Els ET cavalquen sobre el que al principi es creu que són uns meteorits, quant s’alerta a la població ja és massa tard...

La pel·lícula per desgràcia presenta un final obert, digne de seqüela de sèrie B. Només pot tenir un cert interès si ets californià i vols veure la teva ciutat destruïda.

Per cert; IMBD li dona, un 6’2, espero que només sigui per l’apartat gràfic i tècnic, perquè sinó s’han begut l’enteniment.

http://www.imdb.com/title/tt1217613/

La podeu descarregar aquí:

http://www.peliculasyonkis.com/pelicula/invasion-a-la-tierra-2011/

dijous, 17 de març del 2011

La realitat sempre supera la ciència ficció.


En primer lloc voldria fer notar la data en que aquest humil article ha estat escrit, això és a dia disset de març de 2011, tot just cinc dies de la catàstrofe sísmica Japonesa que com tots sabem va generar un tsunami que va afectar al sistema de refrigeració d’una central nuclear propera a Sendai (nord-est del Japó). El tema nuclear mai m’ha generat un gran interès alhora de parlar de ciència ficció personalment però crec que es mereix un petit comentari en aquest bloc.

Tot va començar un dia assolellat de juliol a Alamogordo (Nou Mèxic, EUA) l’any 1945 amb la prova de la primera bomba nuclear, culminació del projecte Manhattan i de la prova Trinity. Menys d’un mes més tard el primer objectiu civil d’una bomba nuclear seria la ciutat d’Hiroshima i posteriorment la ciutat de Nagasaki, el nom en clau de les missions “Little boy” i “Fat Man”.

Les escenes de destrucció associades a les proves nuclears i a les detonacions posteriors van causar una gran impacte entre la població, fet que fou aprofitat per la totpoderosa industria cinematogràfica de Holywood per engegar diversos produccions (val a dir que algunes fallides) que pretenien recollir els nous interessos del públic, sens dubte les noves tècniques cinematogràfiques també hi van ajudar.

D’aquesta primera època sobre terror nuclear (anys 50) em quedo amb dos films que mereixen ser visionats; la mítica Them! (1954, Gordon Douglas) en la que després d’unes proves nuclears (que volen representar el projecte Trinity) l’exèrcit americà i uns quants científics se les ha de veure amb un batalló de formigues mutants mentre la classe política nega l’amenaça (mai canviaràn...) sobre les ciutats americanes. Per d’altra banda el film On the beach (1959, Stanley Kramer) explora la supervivència d’un grup de persones a Australia mentre tot l’hemisferi nord és destruït per un núvol radioactiu. Durant els 50 en ple maccarthisme s’usa la ciència ficció com a mètode per combatre el comunisme, encara que fos d’una manera velada (que us penseu que són les formigues?) s’identificava els mals de l’era atòmica amb el perillós ascens del comunisme

Els anys 60 comencen amb un altre gran clàssic The day the heart caught fire (1961, del mític Val Guest) on per tal d’evitar l’apropament de la Terra al sol descobert per uns científics es fan explotar dispositius nuclears als pols per tal de corregir aquesta deriva. Uns anys més tard a Dr. Strangelove, or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (1964, Stanley Kubrick) on un militar forassenyat convençut de la propagació del germen comunista als Estats Units decideix un atac unilateral per aire sobre l’URSS, finalment la humanitat se salva a ultima hora gràcies a la perícia del seu subordinat. Sens dubte el mestre Kubrick aconsegueix convertir aquesta pel·lícula de tall antimilitarista i antinuclear en una critica demolidora contra la retòrica bel·licista i els nous temps que semblaven acostar-se.

Els anys 70 també són prolífics en el tema, i més després de l’episodi dels míssils nuclears entre URSS i els EUA. El film que més m’agradaria ressaltar d’aquesta època és A boy and his dog (1975, L.Q. Jones) que ens narrà la histriònica història d’un noi i el seu gos parlant enmig d’una hecatombe nuclear, la pel·lícula fou tractada de misògina (el noi topa amb una ciutat on les dones busquen semen per tal de reproduir-se d’una manera un tant escabrosa) però aconsegueix transmetre perfectament la sensació d’abandó i de caos produïda per una hecatombe nuclear.

Durant aquests trenta anys es van assentar les bases del cinema apocalíptic tant denostat als 80 i recuperat amb grans èxits durant els anys 90 encara que no tant enfocat des de la temàtica nuclear. Aquestes pel·lícules dels anys 50, 60 i 70 van fer que el públic en general s’acostumés a viure a prop i en relació amb l’energia nuclear, d’aquesta manera es va establir una difícil relació d’amor odi, entre la necessitat de l’energia i el seu perills.

Finalment cal tenir clar que la catàstrofe nuclear japonesa no ha estat producte de cap bomba, ni de cap terrorista, ni de cap pla malèfic del comunisme internacional. Simplement ha estat producte d’una confiança cega en la capacitat humana per controlar l’àtom. Algunes d’aquestes pel·lícules han contribuït a normalitzar una energia difícilment controlable i perillosa. La majoria de gent creu que la ficció és una exageració de la realitat, jo diria que la realitat sempre venç i exagera la ficció. A les pel·lícules tant si acaba bé com si acaba malament només hem d’apagar la televisió però a la realitat quant quelcom falla té unes repercussions desastroses.

Algun dia potser explicaré quatre coses sobre la temàtica nuclear pel que fa a la filmografia japonesa i als còmics, estigueu atents...

Enllaços a les pel·licules;

Them!: http://www.taringa.net/posts/tv-peliculas-series/1584314/Them_-_1954_-Dvdrip-_Casicos_.html

On the beach: http://www.taringa.net/posts/tv-peliculas-series/2212031/On-The-Beach-_DVDRip_-_1959_.html

The day the earth caught fire: http://www.watchallmoviesfree.com/watch-the-day-the-earth-caught-fire-1961-free-online/

Dr. Strangelove....: http://www.taringa.net/posts/tv-peliculas-series/2152816/Dr_-Strangelove-or_-How-I-Learned-to-Stop-Worrying-and-Love.html

A boy and his dog; http://www.taringa.net/posts/tv-peliculas-series/2875538/A-Boy-And-His-Dog_Un-Chico-Y-Su-Perro_DVDrip_Sub_MU_.html

divendres, 18 de febrer del 2011

Sense senyal..



Surto una mica de tema per denunciar (junt amb milers d'internautes més) la censura de tv3 al País Valencià, com sempre les antiutopies es compleixen.

Seguidors