tag:blogger.com,1999:blog-3923030215864905210.comments2011-03-29T18:09:07.915-07:00CiFiCat: Ciència Ficció Catalana i Internacional.Boiahttp://www.blogger.com/profile/04624053557005521713noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-3923030215864905210.post-44375421051414516552011-03-29T18:09:07.915-07:002011-03-29T18:09:07.915-07:00Potser el problema que hi ha amb molta literatura ...Potser el problema que hi ha amb molta literatura —i cinema— de ciència ficció, és que presenta escenaris molt poc probables. Per exemple, una gran part del cyberpunk crec que mostra societats que econòmicament són inversemblants. Passats uns anys d'una hecatombe nuclear amb bombes tipus “judici final” com la que es planteja al final de la pel·lícula de Kubrik, el problema podria ser la reducció d'esperança de vida dels humans deguda a la radiació, però per capita els recursos augmentarien. Per sobre de determinat nivell de radiació hi hauria senzillament la extinció. Tota la parafernàlia de mutants és pura fantasia, un mutant en general és una persona malalta que si neix, mor molt aviat…<br />També cal pensar que el pitjor efecte global d'una guerra nuclear concebible actualment, seria l'hivern que generaria i la conseqüent desaparició dels recursos alimentaris. Al cap d'uns pocs anys, els nivells de radiació potser incidirien en la salud i esperança de vida dels supervivents, però molt probablement quedaria per sota de la radiació natural (Les quasi 600 bombes que han esclatat a l'atmosfera han fet pujar la radiació global, a 40 anys vista, de l'ordre del 5%, els accidents nuclears, encara força menys).<br />Fins i tot obres literàries o cinematogràfiques que han plantejat un accident nuclear, massa sovint han fet èmfasi en aspectes locals que poden ser gravíssims, posem Txèrnòbl, Fukushima o pitjors, però que globalment són molt menys importants que, per exemple, les explosions nuclears atmosfèriques dels anys 50 i 60, o la radiació global a llarg termini de les centrals actuals quan s'escampin i augmenti la concentració d'isòtops radioactius de llarga vida que no es podran tenir indefinidament confinats —llevat que es trobi una solució que ara ni imaginem. A més, sovint hi acaba apareixent una solució meravellosa, i meravellosament inversemblant, per resoldre el problema. En aquest aspecte, massa vegades he llegit o sentit l'error de confondre la semivida d'un núclid amb el temps que serà perillós.<br />En definitiva, la ciència ficció dels darrers 60 anys ha contribuït, en part, a donar una visió social esbiaixada del problema i dels perills reals per al conjunt de la terra.<br />Sempre hi ha qui em diu que si estic escrivint ciència ficció, no tinc perquè seguir la coherència científica, però penso que no fer-ho és escriure fantasia, un gènere totalment legítim, però diferent. Posar en una obra alguna cosa que amb la ciència que coneixem actualment sigui impossible o injustificat, per a mi és com escriure una novel·la històrica de romans, i que aquests anessin en moto; pot ser molt divertit, però no és novel·la històrica.Jordi Domènechhttps://www.blogger.com/profile/00993100919164930062noreply@blogger.com